ES GRONXEN LES LLIMONES

Es gronxen les llimones
com juganers estels del cel verd de fulla carnosa.
Em deleixo ara per l'ensucrada llimonada
que du l'aroma del paradís amic de la fresca
i del traspàs de balls de sabors a ritme de crec-crec
en sala de terra de fusta color mel.

Com gronxen encara !!

I si gosés sortir ara
tan sols per fer-me'n una dotzena,
perquè sis o set perfumessin ajagudes a la cambra
i el diàleg resseguís l'esquena bruna
fins fer-nos esborronar ?

Som-hi !
ara !
va !...........

FILIGRANA

Ajaçat de costat...
quan la remor del blues de la sorra m'adormia
i l'ona visitadora m'oferia provocadora la proa incerta
vingueres a mi com mai esvelta.

Ai !....
com es vas poseïr a glopades d'amor
dibuixant besos blau-marí,
en aquella hora d'aigües manses d'indefinida claror.

DESIG

Miram les nines.....
                          que m'hi trobo les teves sines
 i el fregadís encoixinat
                                      dels teus llavis.

FOC FOLLET

Follet del foc,
foc follet d'inèdita figura,
indomable llebretó de mosaic de joc
que gronxes sense ensenyar postura.
Foc follet de picardia
que t'alces amb impossible malnom.
Follet del foc que no tens seny
impressiona la senzillesa que t'empeny
i la força que t'enfila..

quan a l'aixoplug em somriu la son.

QUI M'HO HAVIA DE DIR !

M'han explicat que l'endemà del dia que vaig fer el traspàs no feia tan mala cara com de costum, que fins i tot estava en aparença tranquil.la. Jo no hi era, bé, de cos present si , però com que els canons d'aquesta feta marquen quietud absoluta un ha de fer veure que hi es però no del tot i posats a fer-ho amb elegància un no gosa bellugar ni un pèl. El cert es que et sents una mica cohibit, neguitós i fa impressió el fet que tothom et mira, jo crec que estan una mica massa pendents de tu i avaluen. Si pares orella sents remors barrejades sense acabar de lligar frases senceres. L'ambient es força acollidor, això si. Es van saludant donant-se la benvinguda a la festa i allà quiet el que de veritat t'engresca és el fet que et va portant a comprendre que els assistents fan veure que tenen bon record de tu, fins i tot recorden coses que tu no has fet mai, s'ho diuen l'un a l'altre amb cordialitat i fins hi ha qui plora.
Jo, en un primer moment vaig engrescar-me per ser el protagonista, de fet m'hi sentia bé, m'agafava una mena de trempera allò d'estat envoltat de floretes com una verge...(és un dir), no voldria semblar irrespectuós.
Però al cap de quatre horetes he sentit dir que se'm notava que estava ja una mica fart i es que es veu que vaig rebentar el guió tot movent-me. De primer una cella, després un dit, concretament l'index de la mà esquerra. Es veu que el que en realitat va treure de polleguera al personal va ser l'arronssada de cama una mica matussera i per fer vessar la gota un destapat esternut amb obrir i tancar d'ulls musicalitzat per un sonor pet d'alliberament. Una noia que llegia l'esquela es veu que va comentar que m'havia rascat el membre amb insistència, pssé que voleu que us digui...potser si.
Alguns assistents es van sentir enganyats i li ho van fer saber a la meva dona amb queixes sense embuts, que si el teu marit que en pau hauria de descansar no fa bé el paper....que què s'ha cregut..per fer-nos venir per aquesta bajanada més val anar al cine...
La veritat, va arribar un moment que no vaig saber que fer. Jo ja sé que d'una banda ser el centre d'atracció és certament encoratjador, t'ajuda a realitzar-te però que per una petitesa et dediquin crítiques et porta a revoltar-te, que t'emprenya molt collons!! i la veritat com que jo sóc de caràcter impetuós em vaig decidir a trencar en tot, ja n'hi havia prou.
D'aquella colla ningú va tenir ni un sol detall material, tret d'una parella que va fer-me portar un pom de floretes de camp amb roses de dos colors, no els he tornat a veure.
Vaig estar temptat d'entonar "Il y avait un jardin" d'en Moustaki però un dels homes que treballen al tanatori i que  em va ajudar a col.locar-me al taüt m'ho va desaconsellar, no ho entendrien va dir-me.
Que hi farem...jo que em pensava que l'endemà  em portarien en un cotxe de bona marca envoltat de cintes de colors i flors cap a l'hotel del jardí etern on volia passar una  bona temporada em vaig trobar molt contrariat i vaig decidir alliberar l'ànima que volant, volant , volant va desaparèixer...
Trobo que van passant els dies i he canviat una mica...
No ho tornaré a repetir !

CAU LA TARDA AL CEMENTIRI DE SINERA

S'inunden d'aigua de pluja agosarada els baixants,
s'endevinen lamparetes discordants
i intueixo que es recullen com banderoles sobre el mar
i ballen
i se'n van...com les gotes de pluja
i tornen...
i em miren quasi sempre neguitejant.

Ara em sembla que dos xiprers s'adormen acaronant-se les puntes
sense enraonar...
o xiuxiuejant amb les branques juntes.

Veig com la claror encara viva i la foscor que neix
caminen lentament ensopides amb deix conforme,
quasi disfressat.

Em colpeja lleugerament, com petonejant-me
un airet tan fluix
que diria que me'l regala una ala de mosca.

De rampell s'envola una gavina
amb certesa d'endevina
i un gat de color de cafè amb llet
es rasca l'esquena contra la blanca paret que saluda la marina.

Clavo la mirada a una dona que passeja un paraigua de llàgrimes,
no me la miro mes perquè imagino la nit
i plego la llibreta.

SI EL TEU LLAVI FOS EL PORT

Si el teu llavi fos el port
quin vaixell jo en seria.
Si un mirall fos el teu cós
quina imatge que hi veuria....

Aquest capvespre una gavina vacil.la,
fa una trena, fita  sol
guaitant mar i cel,
tastant l'oreig en un fons lila.

A la teva cambra amor meu
la rosa groga hi deixaré,
temptaré el batec del cor
i em miraré el cobrellit verd.

En l'ombra del cós hi veuré per sort
un vestit de farigola fresca.
En la pell clara i la mirada bruna
un espai infinit deslliuraré...

i les paraules sentides d'una en una.

SENSE PRESSA

Sense pressa....
et passen per sobre els núvols blancs
regalant-te pessigolles.

Sense pressa...
et batega la vida
un any més en la memòria.

Sense pressa...
caminant sense esborrar cap moment,
acaronant la vorera amb les passes.