TAST

Quan s’assegui la tarda al nostre voltant
les orenetes xisclaran fent broma.
Ens menjarem el pastís de poma
i ens llegirem la mà.
Desgranant la magrana de vermells tornassolats,
empolainant-nos els llavis de petons emplujats
riurem confiats del capvespre de somni,
contagiant-nos de descortesia...

quasi descarats.

Guarnirem d'enfollida frenesia
les branques de l’arbre comú
que sota la terra, l’arrel
quan hem arribat ja dormia.

Quan la lluna emmalalteixi entre núvols despistats
veuré a galet la fosca
i em deixaré menjar la vida amb la insolència
dels records guisats.