Es gronxen les llimones
com juganers estels del cel verd de fulla carnosa.
Em deleixo ara per l'ensucrada llimonada
que du l'aroma del paradís amic de la fresca
i del traspàs de balls de sabors a ritme de crec-crec
en sala de terra de fusta color mel.
Com gronxen encara !!
I si gosés sortir ara
tan sols per fer-me'n una dotzena,
perquè sis o set perfumessin ajagudes a la cambra
i el diàleg resseguís l'esquena bruna
fins fer-nos esborronar ?
Som-hi !
ara !
va !...........
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada