Entretenint la mirada
la xafogor em venç
s'enfila roca amunt
encertant Sant Llorenç.
Al cim de La Mola
el sol hi peta ara de valent.
Amunt, garbuixos de canals,
còdols i replans
fan una vida passada
entre l'aspror i la fondalada.
Bruc i arboç bravegen en les balmes
encatifant d'encenalls
els degotalls que salven les fondàries.
Al monestir sofert i pacient
un guerrer valent clavà a cops de fona
la pedra pinyonenca.
Ara la seva ombra ho contempla
i sobre el teló...
i el mim regala el Bages i el Vallés...
i encara un xic més
una mar des d'aquí amansida.
I si jo en fos deixeble
isaria bandera dels colors
d'una pubilla que hi vivia
i d'un drac dolent
que hi deixà una cova de to cendrós.
