ENCERTANT SANT LLORENÇ

Entretenint la mirada
la xafogor em venç
s'enfila roca amunt
encertant Sant Llorenç.

Al cim de La Mola
el sol hi peta ara de valent.
Amunt, garbuixos de canals,
còdols i replans
fan una vida passada
entre l'aspror i la fondalada.

Bruc i arboç bravegen en les balmes
encatifant d'encenalls
els degotalls que salven les fondàries.

Al monestir sofert i pacient
un guerrer valent clavà a cops de fona
la pedra pinyonenca.
Ara la seva ombra ho contempla
i sobre el teló...
i el mim regala el Bages i el Vallés...
i encara un xic més
una mar  des d'aquí amansida.

I si jo en fos deixeble
isaria bandera dels colors
d'una pubilla que hi vivia
i d'un drac dolent
que hi deixà una cova de to cendrós.

INTENCIONADA PROPOSTA D'UN PASTORET CAMÍ DEL PESSEBRE

De cada dia, quan el sol se'n va al jaç
en trec una espina i em punxo al braç.
Ai !!exclamo secretament desvetllat.
Sospiro, me la miro
i passo la nit al ras.

Si la lluna enceta per distreure
una pensarosa conversa
aixeco la vista,  acarono la meva ombra
i si em ve la son perversa
em fumo una pipa tot fent broma.

Xerro i xerro amb el fum
i si sovint erro sé que sóc perdonat
i ni jo m'adono que m'adormo.

Collons ara m'he cremat !

Cal fer via i no lamentar
ni plànyer i menys teoritzar.
Si hi ha misteri cal ser allà,
no deixar que passi l'estona
i menys fer com l'homenet de la barretina
que s'atura per cagar.

DUBLIN...de reüll

Assegut al pati de casa esquitxo guspires d'alé perdut. Guixo sobre el paper i m'imposo aturar-me remenant fesomies en els rebrecs de les parets ocres d'aquell petitissim estudi de Dublín a cent metres de la plaça Pearse....i engego ara una postal amanida de reüll en la humida tardor que entrava per la vella porta de roure amb crostes de d'oli cendrós, sovint xop. Quan no em penedia d'estar sol i m'omplia tot escoltant tapat amb l'edredó color carxofa la veu de la meva historia teixida a estones.
Amb picardia desembolicava un caramel de llimona i mel que m'ajudava a no mostra-me esquerp com l'opaca boira que envolcallava el ventre de la mitja terrassa que compartia amb la Maria, una iaia d'edat indefinida, de mirada tova i somriure de xarrup de salutació missaire.
Entre projeccions un goteig nupcial rematava quasi cada tarda les clarors que feien olor de molsa.
Rellogat entre entre sospirs, abans no m'engaltes la fuetada tendre de la son i quan la pluja es marcava un claqué cendrós sobre les teules sortia desitjós de trobar-me la llamborda badoca.
Baixava els graons a parells i em perdia pel capvespre adherent i els carrerons que badallaven.
M'adonava que que em petonejaven gotetes furtives i m'enpenyia la gana.
Necessitava el vermell de neó que pintava sobre la gavardina la claror galana que em commovia i quan de sobte em veia reflexat en el vidre entelat de la porta de l'Oconell m'enpenyia a conquerir-lo obrint la porta amb timidesa superada. Valent conqueria tres pams de barra i em feia servir una pinta. Em deixava portar pel que llavors semblaven els gemecs de la noia de cabell panotxa, pell blanquissima esquitxada assimetricament de pigues inquietes i escoltava quan jugant amb la guitarra em regalava enyors....no l'entenia però m'encantava la manera d'esquerdar la fumera am les cançons que semblaven tenir historia. Em fixava cada dia en els seus ulls que espurnejaven gairebé esgarriats.
Un cop m'adonava que havia engolit la negre i pastosa cervesa i ja em sentia mig druida em mirava cada dia el quadre del vell barbut i desdentat, pagava amb generositat i anava a cerca-lo entre la sincera foscor tot passejant per la riba del Liffey.

TARDA DE TARDOR

Quina pluja més dispersa enxopa la roba estesa,
el goteig capficat en la caiguda
empetiteix la claror amb feblesa
i n'afruita el moviment mandrós.

La camisa morada de sangtraït sanglota muda
a pit obert, braços caiguts...
però no intimida
ni als mitjons estesos a parells que fan un mosaic rude
enutjats de la descortesia,
perquè dues calces li donen tebior adolescent i distreuen l'aire.
L'una de vermell poruc conforta uns texans,
l'altre  blanca ensetinada palideja eloqüent uns draps nans.

Una gota grassa dissimula
i es deixa caure fugint traçuda per la corda.
Una pinça verda accentua l'acte,
la mirada se m'esborra.

Entren gotes per la finestra oberta
i jo,arrossegant el cobrellit cames amunt
he pensat que l'arribada de la tardor es certa.

ES GRONXEN LES LLIMONES

Es gronxen les llimones
com juganers estels del cel verd de fulla carnosa.
Em deleixo ara per l'ensucrada llimonada
que du l'aroma del paradís amic de la fresca
i del traspàs de balls de sabors a ritme de crec-crec
en sala de terra de fusta color mel.

Com gronxen encara !!

I si gosés sortir ara
tan sols per fer-me'n una dotzena,
perquè sis o set perfumessin ajagudes a la cambra
i el diàleg resseguís l'esquena bruna
fins fer-nos esborronar ?

Som-hi !
ara !
va !...........

FILIGRANA

Ajaçat de costat...
quan la remor del blues de la sorra m'adormia
i l'ona visitadora m'oferia provocadora la proa incerta
vingueres a mi com mai esvelta.

Ai !....
com es vas poseïr a glopades d'amor
dibuixant besos blau-marí,
en aquella hora d'aigües manses d'indefinida claror.

DESIG

Miram les nines.....
                          que m'hi trobo les teves sines
 i el fregadís encoixinat
                                      dels teus llavis.