dissabte, 17 de març del 2012

VIDA

Es perd la fragància lliscant
com la fulla d'om s'evadeix velejant
sobre el corrent gèlid de la rierada.

Com un ritual de fugida
la fulla signa cada metre
com un negoci sensual que sedueix traçada.

Quan la perdo de vista res sembla trastocat,
encara hi ha tràfec de branquillons....

la rierada calma,

camegen herbes a la vora,

escampa una vida mentre fosqueja.

Ara ja no puc veure el fons pedregós
però regalo la mirada al resquill de cel mig blavós
que lluita amb la claror timidíssima de la lluna.

Ara cauen quatre gotes............

1 comentari: