VIDA

Es perd la fragància lliscant

com la fulla d'om s'evadeix velejant

sobre el corrent gèlid de la rierada.

Com un ritual de fugida

la fulla signa cada metre

com un negoci sensual que sedueix traçada.

Quan la perdo de vista res sembla trastocat,

encara hi ha tràfec de branquillons....

la rierada calma,

camegen herbes a la vora,

escampa una vida mentre fosqueja.

Ara ja no puc veure el fons pedregós

però regalo la mirada al resquill de cel mig blavós

que lluita amb la claror timidíssima de la lluna.

Ara cauen quatre gotes............