QUI M'HO HAVIA DE DIR !

M'han explicat que l'endemà del dia que vaig fer el traspàs no feia tan mala cara com de costum, que fins i tot estava en aparença tranquil.la. Jo no hi era, bé, de cos present si , però com que els canons d'aquesta feta marquen quietud absoluta un ha de fer veure que hi es però no del tot i posats a fer-ho amb elegància un no gosa bellugar ni un pèl. El cert es que et sents una mica cohibit, neguitós i fa impressió el fet que tothom et mira, jo crec que estan una mica massa pendents de tu i avaluen. Si pares orella sents remors barrejades sense acabar de lligar frases senceres. L'ambient es força acollidor, això si. Es van saludant donant-se la benvinguda a la festa i allà quiet el que de veritat t'engresca és el fet que et va portant a comprendre que els assistents fan veure que tenen bon record de tu, fins i tot recorden coses que tu no has fet mai, s'ho diuen l'un a l'altre amb cordialitat i fins hi ha qui plora.
Jo, en un primer moment vaig engrescar-me per ser el protagonista, de fet m'hi sentia bé, m'agafava una mena de trempera allò d'estat envoltat de floretes com una verge...(és un dir), no voldria semblar irrespectuós.
Però al cap de quatre horetes he sentit dir que se'm notava que estava ja una mica fart i es que es veu que vaig rebentar el guió tot movent-me. De primer una cella, després un dit, concretament l'index de la mà esquerra. Es veu que el que en realitat va treure de polleguera al personal va ser l'arronssada de cama una mica matussera i per fer vessar la gota un destapat esternut amb obrir i tancar d'ulls musicalitzat per un sonor pet d'alliberament. Una noia que llegia l'esquela es veu que va comentar que m'havia rascat el membre amb insistència, pssé que voleu que us digui...potser si.
Alguns assistents es van sentir enganyats i li ho van fer saber a la meva dona amb queixes sense embuts, que si el teu marit que en pau hauria de descansar no fa bé el paper....que què s'ha cregut..per fer-nos venir per aquesta bajanada més val anar al cine...
La veritat, va arribar un moment que no vaig saber que fer. Jo ja sé que d'una banda ser el centre d'atracció és certament encoratjador, t'ajuda a realitzar-te però que per una petitesa et dediquin crítiques et porta a revoltar-te, que t'emprenya molt collons!! i la veritat com que jo sóc de caràcter impetuós em vaig decidir a trencar en tot, ja n'hi havia prou.
D'aquella colla ningú va tenir ni un sol detall material, tret d'una parella que va fer-me portar un pom de floretes de camp amb roses de dos colors, no els he tornat a veure.
Vaig estar temptat d'entonar "Il y avait un jardin" d'en Moustaki però un dels homes que treballen al tanatori i que  em va ajudar a col.locar-me al taüt m'ho va desaconsellar, no ho entendrien va dir-me.
Que hi farem...jo que em pensava que l'endemà  em portarien en un cotxe de bona marca envoltat de cintes de colors i flors cap a l'hotel del jardí etern on volia passar una  bona temporada em vaig trobar molt contrariat i vaig decidir alliberar l'ànima que volant, volant , volant va desaparèixer...
Trobo que van passant els dies i he canviat una mica...
No ho tornaré a repetir !