Si el teu llavi fos el port
quin vaixell jo en seria.
Si un mirall fos el teu cós
quina imatge que hi veuria....
Aquest capvespre una gavina vacil.la,
fa una trena, fita sol
guaitant mar i cel,
tastant l'oreig en un fons lila.
A la teva cambra amor meu
la rosa groga hi deixaré,
temptaré el batec del cor
i em miraré el cobrellit verd.
En l'ombra del cós hi veuré per sort
un vestit de farigola fresca.
En la pell clara i la mirada bruna
un espai infinit deslliuraré...
i les paraules sentides d'una en una.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada