dissabte, 13 d’octubre del 2012

TARDA DE TARDOR

Quina pluja més dispersa enxopa la roba estesa,
el goteig capficat en la caiguda
empetiteix la claror amb feblesa
i n'afruita el moviment mandrós.

La camisa morada de sangtraït sanglota muda
a pit obert, braços caiguts...
però no intimida
ni als mitjons estesos a parells que fan un mosaic rude
enutjats de la descortesia,
perquè dues calces li donen tebior adolescent i distreuen l'aire.
L'una de vermell poruc conforta uns texans,
l'altre  blanca ensetinada palideja eloqüent uns draps nans.

Una gota grassa dissimula
i es deixa caure fugint traçuda per la corda.
Una pinça verda accentua l'acte,
la mirada se m'esborra.

Entren gotes per la finestra oberta
i jo,arrossegant el cobrellit cames amunt
he pensat que l'arribada de la tardor es certa.