Encara el cel que veig suspès com sempre
es casa amb fadrines vestides de perlina.
Encara el sol enamora amb orgull mut
la mar plena d'escates.
Encara la nit intensíssima
se m'ofereix emmascarada per rebolcar-nos,
..........però no és del tot íntima.
Encara el matí em lleva dubtes
d'una resignació que es glaça entre lluentons
de videtes viscudes en forma d'auca.
Encara ara em colpeja desorientar-me per viure.
Ara que sento tancat dins meu el plor
tracto amb primitiva por
una còpula perversa amb la vida.
Collons, quin troç de poema.
ResponEliminaFelicitats patufet.
perdó, escaldot.
ResponElimina