De cada dia, quan el sol se'n va al jaç
en trec una espina i em punxo al braç.
Ai !!exclamo secretament desvetllat.
Sospiro, me la miro
i passo la nit al ras.
Si la lluna enceta per distreure
una pensarosa conversa
aixeco la vista, acarono la meva ombra
i si em ve la son perversa
em fumo una pipa tot fent broma.
Xerro i xerro amb el fum
i si sovint erro sé que sóc perdonat
i ni jo m'adono que m'adormo.
Collons ara m'he cremat !
Cal fer via i no lamentar
ni plànyer i menys teoritzar.
Si hi ha misteri cal ser allà,
no deixar que passi l'estona
i menys fer com l'homenet de la barretina
que s'atura per cagar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada