diumenge, 13 de gener del 2013

ENCERTANT SANT LLORENÇ

Entretenint la mirada
la xafogor em venç
s'enfila roca amunt
encertant Sant Llorenç.

Al cim de La Mola
el sol hi peta ara de valent.
Amunt, garbuixos de canals,
còdols i replans
fan una vida passada
entre l'aspror i la fondalada.

Bruc i arboç bravegen en les balmes
encatifant d'encenalls
els degotalls que salven les fondàries.

Al monestir sofert i pacient
un guerrer valent clavà a cops de fona
la pedra pinyonenca.
Ara la seva ombra ho contempla
i sobre el teló...
i el mim regala el Bages i el Vallés...
i encara un xic més
una mar  des d'aquí amansida.

I si jo en fos deixeble
isaria bandera dels colors
d'una pubilla que hi vivia
i d'un drac dolent
que hi deixà una cova de to cendrós.

1 comentari:

  1. Un poema molt èpic, el teu! M'agrada la força que la natura ens transmet... sempre immensa!! Petons

    ResponElimina